El terme Mindfulness ha anat arrelant al nostre vocabulari, però què significa realment? Intentem aclarir-ho.
La seva notorietat creixent en les darreres dècades es deu a dos factors principals. Primer, als anys 80, la comunitat científica occidental comença a estudiar empíricament les disciplines meditatives orientals, la seva aplicabilitat i els seus beneficis. En segon lloc, a partir de l’any 2000, els primers escàners cerebrals revelen què succeeix al cervell humà quan centrem l’atenció i com es transforma i quins impactes té en el cervell aquesta capacitat quan la treballem de forma constant i metòdica. I d’aquesta combinació sorgeix la proliferació creixent de tants estudis científics i protocols pràctics basats en Mindfulness.
Què té a veure amb mi?
En general, la complexitat del nostre dia a dia, la impossibilitat de gestionar tot el que voldríem, o com voldríem, i la manca de control sobre molts aspectes importants per nosaltres, ens porta a adoptar conductes automàtiques de comportament. Aquestes conductes, tot i ser efectives a curt termini, afecten negativament la nostra qualitat de vida, salut i benestar a llarg termini. Els efectes perjudicials de la mala gestió de la tensió emocional amb la qual vivim, així com els impactes en el sistema nerviós, immunològic i cardiovascular, i el que això desencadena psicològica i fisiològicament, són àmpliament coneguts.
A més, aquests automatismes dels que la nostra ment es serveix per navegar el dia a dia afecten directament el nostre estat d'ànim, la nostra reactivitat davant les situacions, la capacitat de gaudir del que és important per a nosaltres, de pensar amb claredat i de comunicar-nos de manera efectiva, entre d’altres. Això té un impacte profund en com percebem el món, ens relacionem amb els fenòmens i amb nosaltres mateixos. En resum, ens allunya de viure de manera plena i en sintonia amb la nostra essència i les nostres prioritats.
Qui està al volant?
El sistema límbic (emocional), amb l’amígdala com a element central, és fonamental per a la nostra supervivència. Però sovint es sobreactiva davant la tensió que experimentem. Aquesta sobreactivació bloqueja la part executiva del cervell, el còrtex prefrontal, responsable de la presa de decisions. Així, com més activat està el nostre sistema d’alerta/preocupació, més ens costa pensar amb claredat, actuar i prendre les decisions més assertives i beneficioses per nosaltres en cada moment. I, per tant, quan fem front a les tasques diàries en pilot automàtic és com si no fóssim nosaltres qui estem al volant. Ens convertim en una versió d’emergència de nosaltres mateixos, i nosaltres, sense ser-ne conscients, anem al seient de l’acompanyant entomant tot allò que ens passa, sentim, patim, vivim.
Aquesta versió d’emergència tendeix a recordar errors passats i anticipar problemes futurs. Sovint, està més enfocada en la pròxima tasca a resoldre que en el que està passant en el moment present. Té tendència a centrar-se en la diferència que hi ha entre com son les coses i com ens agradaria que fossin. I, a reforçar la pròpia percepció restringida de la realitat. Això ens fa perdre claredat mental i ens desconnecta de les nostres necessitats més profundes, generant insatisfacció i estrès. A més, està vinculada al cansament, als pensaments recurrents i a una manca de connexió amb el nostre cos i la nostra essència. Tot això genera un patiment innecessari i afecta negativament la nostra salut.
Com ajuda el Mindfulness
Practicar Mindfulness implica entrenar la capacitat de mantenir l’atenció en allò que volem, no en allò que la ment dicta automàticament. Aquesta activació del còrtex prefrontal genera múltiples repercussions positives, com: relacionar-nos d’una manera saludable amb allò no desitjat que succeeix a la nostra vida, aprendre a respondre en lloc de reaccionar, mantenir la calma en moments de tensió, prendre decisions més assertives, gaudir més del que és agradable, millorar les relacions amb nosaltres mateixos i amb els altres, i activar el sistema nerviós parasimpàtic (relaxació) quan ho necessitem, entre d’altres.
Mindfulness: ment i cor
Tanmateix, Mindfulness no només té a veure amb la ment, sinó també i sobretot amb el cor, amb el sentir. És una forma de connectar amb la part essencial de nosaltres mateixos, de manera amable i beneficiosa. Es tracta de reconèixer la saviesa interior que tots tenim, aquests recursos interns sovint amagats sota el constant processament conceptual de la ment.
La ment, habitualment centrada en omplir el temps amb la següent tasca a fer, en el què s’espera de nosaltres o en les exigències que ens auto imposem, i immersa en les urgències de la vida, ens porta a viure a remolc de les pulsions, desitjos, rebuigs i aversions més primàries, sense adonar-nos de les nostres necessitats. Això fa que, sovint, visquem la vida amb la sensació que no som nosaltres qui escollim com viure-la.
Aquest processament automàtic ens fa oblidar com ens tractem a nosaltres mateixos i als altres. Ignorant la bioquímica interna que ens auto segreguem a través de la culpa, la crítica, la ràbia i la flagel·lació, així com els neurotransmissors beneficiosos que podem alliberar mitjançant la gratitud, la generositat i la compassió, tant cap a nosaltres mateixos com cap als altres. Habilitats que es poden aprendre i treballar com qualsevol altra.
Mindfulness: una base més sòlida
Mindfulness no és una solució màgica que resolgui tots els nostres problemes ni una medicina per a tot. I requereix esforç i dedicació. Però pot ser la base des d’on millorar la nostra experiència vital. Mindfulness té a veure amb enfortir la connexió amb la nostra essència i posar-nos al volant de la nostra vida, no per canviar les circumstàncies, sinó per decidir com volem relacionar-nos amb elles i quin grau de patiment o gaudi generen en nosaltres.
En resum, Mindfulness ens permet convertir-nos en els nostres millors aliats, crear una base sòlida per adoptar hàbits saludables i, en definitiva, fer la nostra vida més fàcil, aplanant el camí cap a una existència més plena.
Comments