MÀRCIA CECCHINI- ANAHATA DHANA
L'equilibri, una recerca constant
Anahata Dhana
L'essència del ioga ha estat present al llarg de tota la meva vida, ha estat l'aroma que ha banyat la meva existència. La meva mare, Lídia Rosell, va iniciar el camí d'Aura Ioga quan jo tan sols tenia 4 anys. El ioga va estar present en el meu camí durant molts anys, fins que vaig sentir que el ioga era el camí.
De petita cohabitava amb el ioga de forma natural i espontània, per mi era un joc entrar i sortir de les classes, anar a seminaris i fer postures ben rebuscades. A mesura que vaig anar creixent en edat i dificultats, el ioga anava formant part dels meus remeis.
Estar en contacte continuo amb el meu cos, em permetia comprendre'm i expressar-me, passant a ser la dansa una de les meves passions, i acabant dedicant-m'hi professionalment durant dotze anys. El desbloqueig intern a través del moviment i de la postura, eren el meu llenguatge, la respiració el meu ritme i la dansa la meva meditació en moviment, el trànsit cap al món del ioga va ser molt natural per a mi.
Conviure a casa amb l'interès per la cura de les persones i la consciència social, van despertar la meva vocació com a psicòloga, que gaudeixo d'ençà que em vaig graduar el 1995. I l'any 2003, em vaig treure el títol de professora de ioga, per aprofundir i indagar en aquest món, ja que realment en desconeixia moltes de les seves dimensions i profunditat.
El 2005 vaig anar a l'Índia a fer una formació de ioga, i vaig agafar una mononucleosi, una malaltia que molta gent passa sense ni adonar-se'n, però en el meu cas, em va atacar amb virulència, deixant-me durant dos anys amb un esgotament extrem. Aquells anys em van permetre aprofundir en l'autoestudi, vaig haver de posar en pràctica totes les eines que coneixia i aprendre'n de noves, per a gestionar el meu malestar físic i psíquic. La família, el ioga (molt especialment el ioga nidra) i la descoberta del mindfulness, van ser claus perquè el 2009 comencés a millorar pop a poc i a pagues reprendre una vida prou normal.
Després de tenir els meus dos fills, vaig començar un postgrau de mindfulness aplicat en la teràpia clínica, i en aquella formació em vaig descobrir en un espai on cohabitaven les eines d'occident i les d'orient, sentia que la triada: psicologia, ioga i mindfulness, em situava en les coordenades perfectes, on podia reconèixer la meva autèntica llar, com dirien els japonesos, el meu "ikigai" (la raó de ser).
Des de llavors, la meva convicció cap al ioga i la vocació com a psicòloga, m'han acompanyat per treballar per millorar el benestar de les persones. El 2008 agafo direcció d'Aura Ioga, el 2016 creem l'Associació Aula Aura, un projecte social i educatiu, per tal de difondre aquestes eines a les escoles i en general a la societat, desenvolupant el "Projecte Lotus". El 2018 entro a ser professora de l'escola de formació de professors.
Aquest camí mai hauria estat possible sense les persones, mestres i circumstàncies (dolces i amargues) que m'han acompanyat i m'acompanyen. Continuo seguint la pulsió interna que em porta a indagar, aprendre i aprofundir en mi, per acompanyar-me i acompanyar millor. Un món millor és possible, però com deia Gandhi: "Sigues el canvi que vols veure en el món".