MIREIA VILA
 

1/1
IMG-20220704-WA0090.jpg

Jo soc la Mireia, i actualment a Aura Ioga soc professora de ioga i també col·laboro en el projecte Lotus, a on portem el ioga i altres eines per l'autoconeixement a escoles i instituts.

 

Confesso que em costa explicar-me i definir qui soc. Primer perquè estem en constant evolució i l'altre perquè tenim una tendència a etiquetar-nos i quedar-nos amb una perspectiva individual, al meu entendre, molt limitada.

A mi m'encanta aprendre, observar la immensitat del que ens envolta, descobrir la vida i viure-la amb tant de respecte i coherència de la qual em sigui possible. Un camí, a on la clau i on res no tindria sentit si no es parteix des de la mirada interna. Això és el que més em motiva ensenyar com a professora de ioga, l'escolta i la descoberta d'un mateix. El punt de partida de cada individu, el seu origen i a la vegada el seu destí. Per a mi un factor important per la realització, la pau i la felicitat, perquè no hi ha res més asfixiant que convertir-te en algú que no ets.

Des de ben petita recordo tenir inquietuds literalment molt existencials, per què existeix el món? Per què hi ha coses? I nosaltres, per què existim? Recordo agafar perspectiva de mi mateixa fins a sortir del món i veure'l en petit. I és llavors quan sentia un buit molt gran i de cop no entenia res, m'espantava i anava corrents als braços de la mare. Sempre m'ha acompanyat aquesta ment inquieta que mira més enllà, el que m'ha aportat agafar camins molt diferents i que m'ha donat el bagatge que ara tinc. Cap als deu anys vaig començar a anar al centre budista, a on anava la meva mare, primer només en jornades especials, però a poc a poc em vaig anar introduint fins a arribar a ser una alumna més. Realment m'ho vaig prendre molt seriosament i als 12 anys d'edat, fins i tot, vaig prendre refugi, el que seria com un compromís de dedicació, una iniciació. A part d'anar el centre també practicava a casa i procurava meditar cada dia. A mesura que m'acostava a l'adolescència ho vaig anar deixant i em vaig centrar en la Llicenciatura de biologia, un cop acabada vaig estudiar una diplomatura d'art dramàtic.

La meva època en el budisme em va transformar molt, tot el que vaig aprendre forma part de mi i de com veig el món i com m'hi relaciono. La biologia evidentment em va permetre tenir una altra mirada i vaig entendre com tot en el món està interrelacionat. L'estudi d'art dramàtic va ser un punt d'inflació en la meva vida. Durant moltes hores treballava amb el meu cos, la ment i les emocions en diferents disciplines essèniques. El que em va permetre explorar-me com mai, va ser molt divertit, però també vaig descobrir tot el que no estava resolt en mi. Llavors vaig iniciar un treball de reparació i recerca de l'harmonia interna. Una etapa molt interessant amb molts bons mestres i lliçons fins que vaig arribar al ioga.

 

El ioga per mi va ser la gran revolució que em va permetre arrelar, madurar i fonamentar tot el que hi havia en mi. Em va donar la base, la força i la seguretat per estar present i traspassar les meves ferides més profundes. Aquesta connexió i presencia que ara tinc ha fet que estigui en major coherència i que totes les meves habilitats i facetes de la vida estiguin potenciades. Continuo tenint reptes, obstacles i com tothom, moments durs, però ara hi ha una gran diferència amb abans. I és que ara tinc aquesta fortalesa i una comprensió vital, que em permet gaudir fins i tot d'aquests moments complicats, a on al darrere, hi ha grans aprenentatges i puc dir que cada vegada em sento més feliç.